AQUÍ TENIU UNA WEBQUEST SOBRE COM GESTIONAR ELS PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT.
HAUREU DE COPIAR LA DIRECCIÓ PER ACCEDIR-HI.
HO PODEU FER EN GRUPS DE FINS A 4 PERSONES.
ELS RESULTATS S'HAN D'ENTREGAR ABANS DEL DIA 12 DE JUNY.
ÀNIM! ÉS LA VOSTRA DARRERA TASCA.
http://www.xtec.cat/recursos/economia/simulador/index.html
dilluns, 25 de maig del 2009
dijous, 7 de maig del 2009
dimarts, 14 d’abril del 2009
dimecres, 8 d’abril del 2009
ANTIGUETAT CLÀSSICA
ALS RECURSOS, TROBAREU UN APARTAT DE CULTURA CLÀSSICA PER TREBALLAR GRÈCIA I ROMA.
JA DIREM QUE S'HA D'ANAR FENT.
SI MIREU LES ENTRADES DE 1r ESO TROBAREU UN VIDEO INTRODUCTORI A LA GRÈCIA ANTIGA.
JA DIREM QUE S'HA D'ANAR FENT.
SI MIREU LES ENTRADES DE 1r ESO TROBAREU UN VIDEO INTRODUCTORI A LA GRÈCIA ANTIGA.
divendres, 27 de març del 2009
divendres, 20 de febrer del 2009
1 ESO: MINES DE GAVÀ
AQUÍ TENIU UN VIDEO SOBRE LES MINES PREHISTÒRIQUES DE GAVÀ.
UN COP MIRAT CONTESTEU LES PREGUNTES (DEMANEU-LES AL CORREU) I HO ENVIEU A:
sribasllorca@gmail.com
UN COP MIRAT CONTESTEU LES PREGUNTES (DEMANEU-LES AL CORREU) I HO ENVIEU A:
sribasllorca@gmail.com
dilluns, 26 de gener del 2009
4 ESO:LA CASA D'ALBA
AQUÍ US POSO UNA CURIOSITAT SOBRE LA CASA D'ALBA I US PLANTEJO UN POSSIBLE DEBAT SOBRE LES CLASSES SOCIALS.
Resulta que hablando de estamentos y de distintas clases sociales, distinguimos entre lo estamental (agrupación cerrada a la que se pertenecía por nacimiento) y clase social (que se define por nivel de riqueza). En clase podemos hacer el debate de si hoy en día se puede hablar de clases sociales. Yo entiendo que todos somos iguales, pero puede ocurrir que alguien no opine lo mismo, y puestos a sacar de dudas, pongo aquí una clasificación de cómo es el poder social desde abajo hasta arriba. Para poder, hablamos de la Casa de Alba, una rama (dicen) ilegítima de los Estuardo de Escocia y Reyes de Inglaterra. La duquesa de Alba tiene tierras por toda España, y es posiblemente una de las mujeres más ricas del mundo. De hecho, dicen, tiene tanto poder, que la propia Reina de Inglaterra, Isabel II, debería arrodillarse, o cuando menos, hacer una reverencia a la Duquesa de Alba.
Dicen también que es pariente lejana de Colón, y entre sus títulos están: 6 ducados, 1 condado-ducado, 18 marquesados, 19 condados, 1 vizcondado y 1 señorío, aparte de no sé cuántas veces Grande de España. Bueno, era sólo una curiosidad. Y de paso, os dejo este cuadro de la pariente de la actual Duquesa, pintado por Goya, que lo estudiaremos dentro de poco.
dimarts, 4 de novembre del 2008
1 ESO: INVESTIGA
HEU D'ESBRINAR TOTES LES PISTES I SER ELS PRIMERS EN RESOLDRE L'ENIGMA:
INVESTIGA
Ha estat segrestat un jugador del F.C.Barcelona. Totes les forces policials s’han posat en marxa per intentar trobar-lo abans del “gran derby”, però desprès de tres dies d’investigacions es troben en un carreró sense sortida. Per això han contactat amb nosaltres per intentar resoldre el cas.
PISTA 1
El defensa és d'un país europeu famós, entre d’altres coses, per una “Torre” que es troba a la seva capital.
De quin país i jugador parlem?
PISTA 2
Va ser segrestat en un encontre amistós cel.lebrat a la ciutat d’un dels millors equips d’Europa. Aquesta ciutat té les coordenades següents:
Longitud 9º est – Latitud 45º nord
De quina regió és capital?
PISTA 3
Un cop segrestat van fugir en ferrocarril fins a la capital del país que té el pic més alt d’Europa.
Quina és la seva moneda i capital?
PISTA 4
Uns turistes catalans que anaven a esquiar ens han dit que van agafar un vol a les 11 del matí amb destinació a la ciutat del Golden Gate. La durada del viatge va ser de 10 hores.
A quina ciutat van anar i a quin hora van arribar?
PISTA 5
Sabem que durant la seva estada va tenir lloc un terratrèmol 3 graus menor en l’escala Richter que el que van tenir al segle passat.
De quants graus ha sigut el terratrèmol i quins efectes ha produït?
PISTA 6
Una unitat especial dels Mossos d’Esquadra van descobrir la seva presència i els segrestadors van fugir. Es van dirigir a un nou territori entre Utah i Arizona amagant-se a una reserva d’indis Navajos.
Quin gran riu travessa aquests estats? I a on es troba la capital de la reserva?
PISTA 7
Un cop passat el perill es van dirigir a la ciutat que té més estrelles del cinema?
De quina ciutat parlem?
PISTA 8
Aquí van llogar un cotxe i van anar a la capital de Mèxic.
Sabries dir quina distància van recórrer (en línia recta) i quan van trigar anant a 80 milles per hora?
PISTA 9
Semblava que mai els enxamparien però un company d’equip que estava rodant un anunci a la seva terra el va reconèixer i va alertar a la policia. Es trobava en un pis d’un carrer que té per nom el del conqueridor espanyol del territori i en el número que correspon a les dues últimes xifres de l’any de la seva independència?
Quin jugador els va alertar i a quin carrer i número es trobava?
PISTA 10
La policia no va ser gens discreta i van fugir. Però un helicòpter els va detectar en una autopista que porta a la capital d’un país que té per nom el mateix que el paral.lel 0.
A on van anar?
PISTA 11
Sentint-se atrapats van pujar al llac més alt de la zona que està en un país veí però ja era massa escapar i van ser detinguts. Sabries dir a quin llac es va produir la detenció?
INVESTIGA
Ha estat segrestat un jugador del F.C.Barcelona. Totes les forces policials s’han posat en marxa per intentar trobar-lo abans del “gran derby”, però desprès de tres dies d’investigacions es troben en un carreró sense sortida. Per això han contactat amb nosaltres per intentar resoldre el cas.
PISTA 1
El defensa és d'un país europeu famós, entre d’altres coses, per una “Torre” que es troba a la seva capital.
De quin país i jugador parlem?
PISTA 2
Va ser segrestat en un encontre amistós cel.lebrat a la ciutat d’un dels millors equips d’Europa. Aquesta ciutat té les coordenades següents:
Longitud 9º est – Latitud 45º nord
De quina regió és capital?
PISTA 3
Un cop segrestat van fugir en ferrocarril fins a la capital del país que té el pic més alt d’Europa.
Quina és la seva moneda i capital?
PISTA 4
Uns turistes catalans que anaven a esquiar ens han dit que van agafar un vol a les 11 del matí amb destinació a la ciutat del Golden Gate. La durada del viatge va ser de 10 hores.
A quina ciutat van anar i a quin hora van arribar?
PISTA 5
Sabem que durant la seva estada va tenir lloc un terratrèmol 3 graus menor en l’escala Richter que el que van tenir al segle passat.
De quants graus ha sigut el terratrèmol i quins efectes ha produït?
PISTA 6
Una unitat especial dels Mossos d’Esquadra van descobrir la seva presència i els segrestadors van fugir. Es van dirigir a un nou territori entre Utah i Arizona amagant-se a una reserva d’indis Navajos.
Quin gran riu travessa aquests estats? I a on es troba la capital de la reserva?
PISTA 7
Un cop passat el perill es van dirigir a la ciutat que té més estrelles del cinema?
De quina ciutat parlem?
PISTA 8
Aquí van llogar un cotxe i van anar a la capital de Mèxic.
Sabries dir quina distància van recórrer (en línia recta) i quan van trigar anant a 80 milles per hora?
PISTA 9
Semblava que mai els enxamparien però un company d’equip que estava rodant un anunci a la seva terra el va reconèixer i va alertar a la policia. Es trobava en un pis d’un carrer que té per nom el del conqueridor espanyol del territori i en el número que correspon a les dues últimes xifres de l’any de la seva independència?
Quin jugador els va alertar i a quin carrer i número es trobava?
PISTA 10
La policia no va ser gens discreta i van fugir. Però un helicòpter els va detectar en una autopista que porta a la capital d’un país que té per nom el mateix que el paral.lel 0.
A on van anar?
PISTA 11
Sentint-se atrapats van pujar al llac més alt de la zona que està en un país veí però ja era massa escapar i van ser detinguts. Sabries dir a quin llac es va produir la detenció?
dimarts, 28 d’octubre del 2008
4 ESO: MENÚ A L'ÈPOCA DELS AÚSTRIES
ACTIVITAT VOLUNTÀRIA
PODEU LLEGIR EL TEXT QUE TENIU A CONTINUACIÓ I ELABORAR UN MENÚ PER SORPRENDRE A UN DIPLOMÀTIC D'UNA CORT ESTRANGERA I UN ALTRE PER A UNA FAMÍLIA DE CLASSE BAIXA. UN COP ELABORAT EL MENÚ (ES POT FER PER PARELLES), ENVIAR-HO PER E-MAIL.
L'alimentació espanyola a l’època moderna
Les bases de l'alimentació
En l’alimentació, entre l’època medieval i l’època moderna hi ha nombrosos elements de continuïtat, que es basen en la trilogia essencial de pa, vi i carn. La incorporació de productes americans va ser tardana, a finals de l’època moderna. Era una dieta diferenciada segons la jerarquia social, ja que mentre les classes populars menjaven una dieta rutinària, les classes altres podien seguir les modes culinàries.
El pa: aliment central per a la majoria de població. Es menjava amb alguna cosa d’acompanyament –pa i “companatge”- i es feia servir molt per a espessir sopes.
La carn: aliment més apreciat i desitjat, era l’aliment per excel·lència de la noblesa, perquè era molt cara. Les classes populars només en menjaven de tant en tant, poca i de poca qualitat. La volateria, de corral o de caça era la més apreciada. La més freqüent era el moltó i també el porc. La de vedella era molt exclusiva i poc freqüent.
La carn es feia sobretot rostida i guisada. El llard i la cansalada eren el greixos més freqüents en totes les cuines, mentre que l’oli d’oliva era un greix reservat per als dies d’abstinència i per preparar peix.
L’escudella la carn d’olla era el plat fonamental de cada dia. De carn no se’n menjava cada dia: es guardava l’abstinència i el dejuni per Quaresma, Advent, vigílies de festa i tots els divendres de l’any. Llavors es menjava peix –fresc o salat- ous o formatge.
Les verdures i els llegums: complement obligat de la dieta diària. L’amanida era molt valorada i se solia menjar a sopar. A la primera part de l’edat moderna el llegum més abundant a Catalunya eren les faves.
La fruita: la fruita fresca era poc valorada. Es consumia de gust, però, i a les taules certa qualitat se servia com a entrant en els àpats de migdia, sobretot melons i raïms. Era molt apreciada la fruita seca. La forma més apreciada de consumir la fruita era la confitura; s’apreciaven molt les coses dolces i, a més servien per a conservar els excedents de fruita. La dieta de les classes populars tenia un marcat caràcter vegetal.
El vi: era la beguda habitual, tothom en bevia. Era apreciat per les propietats calòriques, higièniques i euforitzants. El vi habitual era el negre jove, de poca qualitat, que no es conservava bé. La gent acomodada consumia. sobretot a les festes, vins de qualitat, forts i dolços, com la malvasia, més apreciats.
Beguda de plaer, aportava valor nutritiu a la dieta. L’únic problema era l’excés.
Els dolços: hi havia passió per les coses dolces. Els edulcorants habituals eren la mel i cada vegada més el sucre. Es buscava acabar els àpats amb postres dolces. D’altra banda, durant l’àpat no hi havia una separació absoluta entre dolç i salat, molts plats eren barreja dels dos sabors.
Els productes del nou món
La incorporació de productes americans va constituir la gran novetat de l’alimentació a l’època moderna, però no va ser fins al final de l’època moderna que van influir de veritat en els hàbits. El tomàquet es va començar a conrear a partir del segle XVI, però no es va imposar fins al segle XVIII.
Els productes americans que van incorporar-se a l’alimentació espanyola no van canviar els sistemes alimentaris, sinó que hi van buscar els seus propis espais, per associació productes similars o fent-s’hi lloc. La gran obsessió era transformar com el panís o la patata en pa, i les dificultats per a aconseguir-ho van retardar-ne la incorporació. Només l’extrema necessitat va obligar a acceptar-los, i més tard es van buscar preparacions alternatives al pa.
La xocolata: als segles XVI i XVII, s’estilava ben especiada, però la tendència a llarg termini va anar cap a la simplificació. Fou un beguda que va assolir el màxim prestigi en l’època moderna. Es prenia calenta, escumosa, endolcida amb molt de sucre i després se solia beure un got d’aigua fresca.
Els receptaris
Els receptaris cortesans reflecteixen el menjar d'una minoria privilegiada. Destaca el Llibre del Coch del Mestre Robert (Barcelona,1520). La influència de la cuina catalana en la resta de la Península Ibèrica va ser important al segle XVI, mentre que al XVII la influència es va capgirar.
Els receptaris de confiteria: manuscrits d’origen gremial, preparats perquè aprenents i fadrins preparessin els exàmens d’ingrés i promoció en el gremi i per conservar fidelment a memòria dels coneixements.
Els receptaris femenins: llibres publicats o manuscrits inèdits escrits per dones per a dones. La major part de les receptes es refereixen a confiteria, rebosteria i conserveria.
Els receptaris conventuals: la cuina monàstica i conventual era una pobra i austera, malgrat les freqüents relaxacions de les regles primitives dels ordes religiosos. No eren simples llibres de cuina, sinó que eren també llibres de costums.
Tot i que era un cuina senzilla solia ser apetitosa i a l’època moderna va adquirir la fama de ser abundant i refinada, potser perquè els cuiners dels ordes religiosos tenien temps i tranquil·litat. Era una cuina amb uns productes i procediments propers als de les classes populars.
Extret de Maria dels Àngels Pérez Samper. “L’alimentació a l’època moderna”, dins M. Àngels Pérez Samper (ed) La vida quotidiana a través dels segles. Barcelona: Ed. Pòrtic
PODEU LLEGIR EL TEXT QUE TENIU A CONTINUACIÓ I ELABORAR UN MENÚ PER SORPRENDRE A UN DIPLOMÀTIC D'UNA CORT ESTRANGERA I UN ALTRE PER A UNA FAMÍLIA DE CLASSE BAIXA. UN COP ELABORAT EL MENÚ (ES POT FER PER PARELLES), ENVIAR-HO PER E-MAIL.
L'alimentació espanyola a l’època moderna
Les bases de l'alimentació
En l’alimentació, entre l’època medieval i l’època moderna hi ha nombrosos elements de continuïtat, que es basen en la trilogia essencial de pa, vi i carn. La incorporació de productes americans va ser tardana, a finals de l’època moderna. Era una dieta diferenciada segons la jerarquia social, ja que mentre les classes populars menjaven una dieta rutinària, les classes altres podien seguir les modes culinàries.
El pa: aliment central per a la majoria de població. Es menjava amb alguna cosa d’acompanyament –pa i “companatge”- i es feia servir molt per a espessir sopes.
La carn: aliment més apreciat i desitjat, era l’aliment per excel·lència de la noblesa, perquè era molt cara. Les classes populars només en menjaven de tant en tant, poca i de poca qualitat. La volateria, de corral o de caça era la més apreciada. La més freqüent era el moltó i també el porc. La de vedella era molt exclusiva i poc freqüent.
La carn es feia sobretot rostida i guisada. El llard i la cansalada eren el greixos més freqüents en totes les cuines, mentre que l’oli d’oliva era un greix reservat per als dies d’abstinència i per preparar peix.
L’escudella la carn d’olla era el plat fonamental de cada dia. De carn no se’n menjava cada dia: es guardava l’abstinència i el dejuni per Quaresma, Advent, vigílies de festa i tots els divendres de l’any. Llavors es menjava peix –fresc o salat- ous o formatge.
Les verdures i els llegums: complement obligat de la dieta diària. L’amanida era molt valorada i se solia menjar a sopar. A la primera part de l’edat moderna el llegum més abundant a Catalunya eren les faves.
La fruita: la fruita fresca era poc valorada. Es consumia de gust, però, i a les taules certa qualitat se servia com a entrant en els àpats de migdia, sobretot melons i raïms. Era molt apreciada la fruita seca. La forma més apreciada de consumir la fruita era la confitura; s’apreciaven molt les coses dolces i, a més servien per a conservar els excedents de fruita. La dieta de les classes populars tenia un marcat caràcter vegetal.
El vi: era la beguda habitual, tothom en bevia. Era apreciat per les propietats calòriques, higièniques i euforitzants. El vi habitual era el negre jove, de poca qualitat, que no es conservava bé. La gent acomodada consumia. sobretot a les festes, vins de qualitat, forts i dolços, com la malvasia, més apreciats.
Beguda de plaer, aportava valor nutritiu a la dieta. L’únic problema era l’excés.
Els dolços: hi havia passió per les coses dolces. Els edulcorants habituals eren la mel i cada vegada més el sucre. Es buscava acabar els àpats amb postres dolces. D’altra banda, durant l’àpat no hi havia una separació absoluta entre dolç i salat, molts plats eren barreja dels dos sabors.
Els productes del nou món
La incorporació de productes americans va constituir la gran novetat de l’alimentació a l’època moderna, però no va ser fins al final de l’època moderna que van influir de veritat en els hàbits. El tomàquet es va començar a conrear a partir del segle XVI, però no es va imposar fins al segle XVIII.
Els productes americans que van incorporar-se a l’alimentació espanyola no van canviar els sistemes alimentaris, sinó que hi van buscar els seus propis espais, per associació productes similars o fent-s’hi lloc. La gran obsessió era transformar com el panís o la patata en pa, i les dificultats per a aconseguir-ho van retardar-ne la incorporació. Només l’extrema necessitat va obligar a acceptar-los, i més tard es van buscar preparacions alternatives al pa.
La xocolata: als segles XVI i XVII, s’estilava ben especiada, però la tendència a llarg termini va anar cap a la simplificació. Fou un beguda que va assolir el màxim prestigi en l’època moderna. Es prenia calenta, escumosa, endolcida amb molt de sucre i després se solia beure un got d’aigua fresca.
Els receptaris
Els receptaris cortesans reflecteixen el menjar d'una minoria privilegiada. Destaca el Llibre del Coch del Mestre Robert (Barcelona,1520). La influència de la cuina catalana en la resta de la Península Ibèrica va ser important al segle XVI, mentre que al XVII la influència es va capgirar.
Els receptaris de confiteria: manuscrits d’origen gremial, preparats perquè aprenents i fadrins preparessin els exàmens d’ingrés i promoció en el gremi i per conservar fidelment a memòria dels coneixements.
Els receptaris femenins: llibres publicats o manuscrits inèdits escrits per dones per a dones. La major part de les receptes es refereixen a confiteria, rebosteria i conserveria.
Els receptaris conventuals: la cuina monàstica i conventual era una pobra i austera, malgrat les freqüents relaxacions de les regles primitives dels ordes religiosos. No eren simples llibres de cuina, sinó que eren també llibres de costums.
Tot i que era un cuina senzilla solia ser apetitosa i a l’època moderna va adquirir la fama de ser abundant i refinada, potser perquè els cuiners dels ordes religiosos tenien temps i tranquil·litat. Era una cuina amb uns productes i procediments propers als de les classes populars.
Extret de Maria dels Àngels Pérez Samper. “L’alimentació a l’època moderna”, dins M. Àngels Pérez Samper (ed) La vida quotidiana a través dels segles. Barcelona: Ed. Pòrtic
TUTORIA 3 ESO
ORGANITZACIÓ DEL TEMPS D'ESTUDI
AQUÍ TENIU UNES PETITES ORIENTACIONS PER TAL DE QUE PUGUEU ORGANITZAR EL VOSTRE TEMPS D'ESTIDI
PLANIFICAR UNA SESSIÓ D’ESTUDI
A. Ventajas de planificar el estudio:
1. Ahorras tiempo y energías, dosificando el esfuerzo en función de las leyes del aprendizaje
2. Creas en ti un hábito o costumbre y de esta manera te cuesta menos ponerte estudiar y te puedes concentrar con mayor facilidad
3. Aumenta tu motivación pues al terminar tu horario diario de trabajo sentirás la satisfacción del deber cumplido y esto te animará la vez siguiente.
4. Si racionalizas tu tiempo no tendrás necesidad de recurrir a las apreturas finales ni a las sesiones de “empolle” antes del examen.
B. Para planificar una sesión de estudio
• Procura tener un horario fijo de estudio empezando todos los días a la misma hora.
• Procura tener un horario continuo, evitando los saltos (un rato por la tarde y otro por la noche). Si lo haces en dos veces te resultará más difícil concentrarte y perderás mucho tiempo preparando los materiales.
• Introduce descansos para evitar la fatiga y la interferencia en la memoria entre los conocimientos de asignaturas diferentes. Ejemplo:
Tarea o asignatura Tiempo
Estudio Descanso
Primera 40 minutos 5 minutos
Segunda 30 minutos 10 minutos
Tercera 20 minutos 15 minutos
• Tampoco hagas descansos de más de 15 o 20 minutos porque perderás la concentración y te costará más motivarte para comenzar a estudiar de nuevo.
• Para establecer el orden de las actividades es mejor:
- Comenzar por asignaturas o tareas de dificultad intermedia
- Seguir con las más difíciles
- Finalizar con las más fáciles
• Hay que planificar todo lo que se vaya a hacer:
- Ejercicios y tareas - Pasar apuntes
- Lectura - Resolver cuestiones y preguntas
- Elaborar esquema - Hacer un resumen
- Memorizar - Repasar
- Etc.
ESPEREM QUE EL SEGÜENT ORGANIGRAMA AJUDI
Organización de una sesión de estudio
FECHA. HORA DE COMIENZO:
Tareas y descansos Hora inicio Hora final Tiempo total
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
HORA DE FINALIZACIÓN:
AQUÍ TENIU UNES PETITES ORIENTACIONS PER TAL DE QUE PUGUEU ORGANITZAR EL VOSTRE TEMPS D'ESTIDI
PLANIFICAR UNA SESSIÓ D’ESTUDI
A. Ventajas de planificar el estudio:
1. Ahorras tiempo y energías, dosificando el esfuerzo en función de las leyes del aprendizaje
2. Creas en ti un hábito o costumbre y de esta manera te cuesta menos ponerte estudiar y te puedes concentrar con mayor facilidad
3. Aumenta tu motivación pues al terminar tu horario diario de trabajo sentirás la satisfacción del deber cumplido y esto te animará la vez siguiente.
4. Si racionalizas tu tiempo no tendrás necesidad de recurrir a las apreturas finales ni a las sesiones de “empolle” antes del examen.
B. Para planificar una sesión de estudio
• Procura tener un horario fijo de estudio empezando todos los días a la misma hora.
• Procura tener un horario continuo, evitando los saltos (un rato por la tarde y otro por la noche). Si lo haces en dos veces te resultará más difícil concentrarte y perderás mucho tiempo preparando los materiales.
• Introduce descansos para evitar la fatiga y la interferencia en la memoria entre los conocimientos de asignaturas diferentes. Ejemplo:
Tarea o asignatura Tiempo
Estudio Descanso
Primera 40 minutos 5 minutos
Segunda 30 minutos 10 minutos
Tercera 20 minutos 15 minutos
• Tampoco hagas descansos de más de 15 o 20 minutos porque perderás la concentración y te costará más motivarte para comenzar a estudiar de nuevo.
• Para establecer el orden de las actividades es mejor:
- Comenzar por asignaturas o tareas de dificultad intermedia
- Seguir con las más difíciles
- Finalizar con las más fáciles
• Hay que planificar todo lo que se vaya a hacer:
- Ejercicios y tareas - Pasar apuntes
- Lectura - Resolver cuestiones y preguntas
- Elaborar esquema - Hacer un resumen
- Memorizar - Repasar
- Etc.
ESPEREM QUE EL SEGÜENT ORGANIGRAMA AJUDI
Organización de una sesión de estudio
FECHA. HORA DE COMIENZO:
Tareas y descansos Hora inicio Hora final Tiempo total
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
HORA DE FINALIZACIÓN:
divendres, 17 d’octubre del 2008
1 ESO: RIUS I MARS
US PROPOSO QUE DURANT UN TEMPS BUSQUEM IMATGES DE RIUS, MARS I CATARATES DEL MÓN I ENTRE TOTS FAREM UNA PRESENTACIÓ DE POWER POINT.
RECORDEU GUARDAR AMB L'IMATGE EL NOM DEL RIU O EL QUE SIGUI. SI VOLEU HO PODEU ENVIAR O GUARDAR I A L'ESCOLA HO DESCARREGAREM PER TREBALLAR.
POSEM COM A DATA MÀXIMA EL 30 D'OCTUBRE.
QUE LES IMATGES SIGUIN "XULES" EH?
ENVIAR FEINA
Per aquells/es que no voleu fer despesa de paper, podeu enviar les activitats que feu a la següent direcció de correu:
sribasllorca@gmail.com
sribasllorca@gmail.com
Subscriure's a:
Missatges (Atom)